HISTÒRIA DEL FEMISME

La historiadora Gerda Lerner ubica el naixement del patriarcat com un esdeveniment històric en el qual es documenta el principi de la subordinació de les dones en els sistemes polítics,legals, culturals, religiosos i socials.

També documenta les diverses evidències de l’existència d’una consciència feminista al llarg de mil·lennis en diferents societats del món i de la història. En recopilar aquests escrits, arriba a la conclusió que el procés històric documentat i transmès com a història universal no afecta de la mateixa manera els homes i les dones. El coneixement desenvolupat durant segles per dones amb consciència feminista ha estat truncat una vegada i una altra. Les dones que rebutjaven la subordinació o que es comportaven fora dels esquemes assignats al seu sexe, eren i són marginades. La falta d’ensenyament a les dones sobre els èxits d’aquelles que van reeixir en la història és un dels factors que han contribuït a la seva opressió. Així, va ser al segle XIX quan la consciència feminista es va començar a transmetre a altres dones i s’inicia el feminisme com a moviment social i polític.

Sovint s’afirma que el feminisme va néixer a finals del segle XVIII i principis del XIX, quan la gent va començar a percebre que la dona era oprimida per una societat patriarcal. El moviment feminista té les seves arrels en Occident i especialment en el moviment de reforma del segle XIX. El moviment organitzat comença amb la primera Convenció dels Drets de la Dona, a Seneca Fallsestat de Nova York, l’any 1848, on Elizabeth Stanton va demanar el dret a vot per a les dones en la seva conferència. Més d’un segle i mig més tard, el moviment ha crescut i ha adoptat diverses perspectives sobre el que constitueix la discriminació contra la dona. El primer moviment feminista és sovint anomenat la primera onada, i després de 1960, la segona onada.

Gerry Albarelli ’80                         Data: 28 desembre 2017
                                            Autor / a: EledeLis